top of page

El Poeta Cuántico es el alter ego de Juan Luis Rubio, cantautor nacido en Terrassa (1975), por lo que su querencia por el jazz y la mezcla de estilos le venía de fábrica; porque Terrassa es - afortunadamente para ella y sus habitantes- justamente eso: mezcla, era también fábricas pero cada vez quedan menos. Y Juan Luis es de los que creció en los años ochenta por lo que, además de La Bruja Avería, Mecano y todo aquello, pudo descubrir por sí mismo, sin el filtro edulcorado de los Talent Shows, a los cantautores de los últimos cuarenta años. Es una rara avis que encuentra poesía en la Física, otra de sus pasiones, y demuestra que la música es justo eso: Física (y si acaso también Química, como decía Sabina).

 

Influído por este último, J. Drexler, P. Guerra, Serrat, Aute, y todo el buen pop de una época que probablemente no volverá jamás,  se dedica a autoproducirse los discos que desea hacer, sin la presión ni los chantajes típicos de la gran industria. Y es que, aunque él prefiera definirse como un guitarrista que canta, en sus trabajos destaca la poesía y el trabajo artesanal de sus letras. No en vano, ya autopublicó en internet algún que otro libro de poesía (Desiderata Inconclusa, 2011).

 

Su primer disco, Algo de Luz (2009, Temps Record)  fue escogido para el cartel del Festival de Barnasants 2010 y presentado en la Sala Luz de Gas de Barcelona. Ahora, nos presenta Mientras te desvistes (2014, Temps Record) invitándonos a despojarnos de las superfluas prendas que la rutina nos impone.

 

César Frías

El Poeta Cuántico és l'alter ego de Juan Luis Rubio, cantautor nascut a Terrassa (1975), pel que la seva querencia pel jazz i la barreja d'estils li venia de fàbrica; perquè Terrassa és - afortunadament per a ella i els seus habitants- justament això: barreja, era també fàbriques però cada vegada en queden menys. I Juan Luis és dels que va créixer en els anys vuitanta, per la qual cosa, a més de La Bruja Avería, Mecano i tot allò, va poder descobrir per sí mateix, sense el filtre edulcorat dels Talent Shows, als cantautors dels darrers quaranta anys. És una rara avis que troba poesia a la Física, una altra de les seves passions, i demostra que la música és justament això: Física (i, si de cas també, Química, com deia en Sabina).

 

Influït per aquest últim, J. Drexler, P. Guerra, Serrat, Aute, i tot el bon pop d'una època que probablement no tornarà mai, es dedica a autoproduir els discos que vol fer, sense la pressió ni els xantatges típics de la gran indústria. I és que, encara que ell prefereixi definir-se com un guitarrista que canta, en els seus treballs destaca la poesia i el treball artesanal de les seves lletres. No en va, ja va autopublicar a internet algun llibre de poesia (Desiderata Inconclusa, 2011).

 

El seu primer disc, Algo de Luz (2009, Temps Record) va ser escollit per al cartell del Festival de Barnasants 2010 i presentat a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Ara, ens presenta Mientras te desvistes (2014, Temps Record) i ens convida a despullar-nos de les supèrflues peces que la rutina ens imposa. 

 

César Frías

bottom of page